S’enrolava el vent en els meus cabells, tot semblava
que hagués arribat la foscor, però igualment jo encara caminava. La lluna era
un reflex del que un dia va ser-hi, però jo caminava. Estava anant cap a la
nostra eternitat, pensant, pot ser, que allà et trobaria. Darrere corria la
soledat, la cordura i la por, però no esborraven el somriure d’esperança de
poder trobar-te allà on anava.
Va caure a nit a sobre, sense estrelles, i el sol
mai tornaria a arribar. Ja arribava al destí, entusiasmat, ple de tot. Només em
quedava pujar aquella colina i ja estaríem junts per sempre.
Vaig córrer com mai ho havia fet abans, tot i sent
un gran fumador, no em vaig afogar com era la costum. Em semblava sentir la
teva olor al meu nas, el teu perfum que tant m’agradava, aquell que portaves
quan vam quedar en aquella tarda màgica. La teva presència era com si fos allà,
però al revessar la colina, vaig caure en un forat molt negre. Tu no hi eres.
La foscor em va atrapar, i amb ella la soledat, la por i la cordura.Totes quatre em van lligar amb un cordill a
aquella fosca eternitat sense tu, la propietària del meu cor.
Vaig sentir una veu, però no era la teva. Em deia: ‘Has
perdut. Estàs condemnat. Aquí s’atura tot. No hi ha salvació.’
I jo li cridava: ‘ALGÚ EM SALVARÀ!’
Em responia ho següent: 'Ningú, tot i havent salvat
a molts. Ningú acudirà, perquè no ets ningú, al final ha semblat que no has
significat res per a ningú. Llavors et toca salvar-te a tu mateix, però com que
no trobaràs cap llum que et mostri el camí, estàs perdut. La vida és així
d'injusta.'
I mentre s'allunyava de mi, jo plorava i plorava.
Ara estava abandonat, com si fos un gos. Perdut en la foscor, apagant-me per
sempre i esperant a algú que mai vindrà. Però seria ja al final, quan de mi ja
no quedava res, quan l'últim alè espirava pel meu nas, que em vaig donar compte
de que la que m'havia dit aquelles paraules era la pròpia vida, que m'havia
abandonat fa temps i que la meva existència era una errada que l'univers havia
de corregir.
Hiván Ramone
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada