Fang

S’ensuma el fang a les voreres,

a les clavegueres i al camp.

Nosaltres, les desposseïdes,

ens haurem de tornar a alçar.

Si amb la porra i la falsa bandera ens hem de tornar a topar,

ho farem dignes i belles,

encara que a sobre ens quedi fang.

 

I en aquesta hora que arriba

la veu tornarem a alçar,

i sota la negra bandera,

tronarem a lluitar.

 

Que són ells els més culpables,

plens de merda i de calç,

però el foc d’aquesta terra

han de tornar a tastar.

 

Que poc ens importa la mort,

si ninguna de nosaltres queda,

doncs la llum en aquesta vorera

com un llamp ens ha de reviscolar.

 

I encara que no hi haja poetes,

bandolers ni gent del camp,

us farem pagar car

l’hora que ens vau abandonar.

 

Perquè “allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”.

hivanramone