Esperança

Que la mort us esperi contentes, atentes i disperses.

Que la lluna us cridi de dalt i no de baix.

Que el sol que us il·lumina els dies no desaparegui a mig matí.

Que el dolor i la nostàlgia no us espantin obrir el cor.

 

Que les ferides es curen cantant i llavors els mals de cap se’n van volant.

I la llavor que porteu dins eixirà, tornarà el cant d’ocell i la festa ha de sonar.

 

Que no us robin l’estiu, ni la tardor ni l’hivern.

Que la primavera sigui un nou començament que s’enlaira a volar amb el vent.

Les sirenes cantaran baix, els vaixells podran continuar.

Que t’embriagui l’aventura de no tornar enrere per plorar.

 

Que les ferides es curen cantant i llavors els mals de cap se’n van volant.

 I la llavor que porteu dins eixirà, tornarà el cant d’ocell i la festa ha de sonar

 

Que em miris a l’inrevés, al dret i de costat.

Que eixuguis la teva galta plena de llàgrimes amb la meva mà.

Que em miris de lluny, de prop i a mig camí.

Que em besis per tapar-me la boca quan acabo de cantar.