i què puc saber!

 

Què puc saber jo, que tinc dues vides prestades

i un ànima que vaig hipotecar per peces al diable per no haver-me de trencar tot sol.

Què pot saber aquell que va viure a la Lluna i les estrelles,

i les nits d’hivern etern no va voler cantar-li al Sol.

I què podria saber aquell nen, innocent i incomplet,

que mirava el pas del temps

com qui mira l’albada per primer cop.

I què podré saber mai jo,

que ara miro les onades del mar i ja no penso,

i que ja no crec en albades ni posades de sol.